DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

La sessió de COED, de divendres 28 d'octubre, l'hem començat amb un vídeo d'una nena petita que recitava un poema davant de la seva família. 
A partir d'aquest, la Rosa Soler ens ha donat una sèrie de consells que haurem de tenir en compte a l'hora de recitar el nostre poema. Un dels aspectes que a comentat la professora són els següent:

• Preparar be el discurs per agafar seguretat i confiança.
• Ser positius amb nosaltres mateixos i així ens creurem que dominem el tema i tindrem aquella seguretat.
• Controlar la respiració.
• No accelerar-nos, fer les pauses necessàries. 
• Intentar adequar el to de veu amb el que volem transmetre (empatia, alegria, ràbia..).
• Citar com a mínim un cop en cada exposició.

Llavors, hem treballat l'estructura del discurs a partir d'unes fotocòpies que ens ha repartit. Veiem que es pot dividir en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió.

• INTRODUCCIÓ: es presenta el tema el qual desenvoluparem i els objectius que es volen assolir. Hem de ser efectius i saber conquistar al públic per captar tota la seva atenció i crear l'expectació necessària. Pel que fa l'orador, al principi de la intervenció, hem d'aportar recursos per no generar la inseguretat. 
  Algunes de les preguntes que poden sorgir en el públic són les següents: Que dirà? Serà avorrit? De que parlarà?
  Algunes fórmules introductòries per començar amb el tema són: presentació d'objectius, presentació del guió, preguntes, alguna cita, algun exemple, anècdotes... I sobretot, el que hem de procurar són les excuses, les justificacions, dir allò que faràs però no fer-ho, disculpar-se, repetir-se molt una paraula, utilitzar castellanismes, treure't importància...
  
  
• DESENVOLUPAMENT: Selecció i ordenació de les idees segons l'objectiu del discurs i el temps que tens. Hem d'informar i alhora convèncer.
• CONCLUSIÓ: Ha de servir per sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Té un efecte determinat en la fixació dels continguts. L'últim minut serà el que quedarà gravat i la imatge que s'emportaran de tu, per tant, ha de ser un tancament del discurs interessant i bo. Algunes fórmules de tancament són: repetir la introducció, resumir els punts principals, connectar directament amb les emocions del públic.
  
  La llengua del discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible per a tots els oients. S'ha de procurar que no estigui influenciada per la prosa escrita o tècnica. A més a més, és bo oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes i aquí ens poden ajudar els connectors. 

Penso que tot el que hem estat parlant durant aquesta classe és molt interessant i molt útil de cares a estructurar els nostres discursos, els nostre treballs i sobretot, les nostres exposicions orals que haurem de fer durant aquesta carrera. És bo saber-ho i intentar aplicar-ho. 
La Rosa Soler va posar molt d'èmfasi en aquest tema de cares al treball d'Identitat i territori, perquè siguéssim arriscats amb la introducció i la conclusió, en la manera d'introduir el tema i com acaba'l.