EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

A classe de COED hem treballat la descripció i els diferents models que ens trobem. Aquests són: les cançons, la poesia visual, la poesia, la novel·la, l'assaig, el conte i el vídeo. Tots aquests, poden tenir l'objectiu de descriure. Per aprofundir amb el tema, cada alumne, ha triat una companya de classe i a partir d'una fotografia d'aquesta, l'hem descrit. A més de fer una descripció, la intenció és que la imatge parli per si sola, i que transmeti allò que volem transmetre d'aquella persona. Jo he fet la descripció de l'Anna Mateu. 

El temps no s'atura, però els records perduren

És menudeta. A través del color dels seus ulls podem esbrinar la seva personalitat, ja que són clars i transparents.  Aparentment, sol ser seria, però regala somriures d’orella a orella en el moment menys esperat. Duu uns cabell llargs, rossos i sempre deixats al vent.

Des de que la conec duu sempre un rellotge al canell esquerre. No crec que pogués sortir de casa sense ell. Sempre intenta ser puntual, però poques vegades ho aconsegueix, ja que el temps se li escapa com la sorra entre les mans. Aquest fet la fa posar molt nerviosa i aconsegueix que el del seu cantó també ho estigui.

És més tossuda que una mula, i quan una idea li belluga pel cap, no li facis que aquesta canviï perquè no ho aconseguiràs. De la mateixa manera que et fica nerviós/a, és capaç de transmetre’t una gran energia, de la que no te’n cansaràs en tot el dia. 


Aquell dia a classe, vam fer una exposició fotogràfica. Vam penjar totes les nostres fotografies en les parets de la classe de manera que vam anar visionant una a una, com si estiguéssim en un "museu". Ens vam adonar que era molt important el fons de la fotografia, ja que depèn del que hi apareixes en aquest, podia fer confondre el que voliem transmetre nosaltres. 


Amb la meva fotografia volia transmetre que l'Anna és una persona que es preocupa molt per el temps. I per això he volgut donar importància al rellotge que du a la ma esquerra. No vaig fer-li només la fotografia al rellotge, perquè en cada ma porta objectes que són importants per a ella, i volia fer una relació amb el temps i els seus records. 
Vaig fer més d'alguna fotografia però finalment, vaig escollir aquesta perquè era la que millor es veia, i la que englobava el rellotge i els objectes que du als canells. 


En exposar la meva fotografia a classe, vam comentar que la frase era adient amb ella, però que havia d'haver remarcat més el rellotge, perquè el primer que et fixaves també era el bolso obert, i aquest no tenia que tenir protagonisme. 


Van anar exposant una a una les fotografies de cada companya. N'hi havien que estaven molt bé i que havien aconseguit dir amb una frase el que volien reflectir en la fotografies. D'altres no quedaven tant clares només amb la fotografia, i d'altres van utilitzar collages, cosa que es va dir que no valia. 


Però entre totes les exposicions de les companyes, vam aprendre de totes nosaltres per veure el que havíem fet malament en la nostra imatge, amb l'objectiu de millorar-la. I a més a més, aquesta activitat, ens va ajudar a conèixer més entre nosaltres.