Ken Robinson, comunicador anglès, i
reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació. A través de
les dues conferències que hem vist, “Las
escuelas matan la creatividad” i ¡A iniciar la revolución del aprendizaje!,
podem observar com són les seves xerrades.
Crec que l’èxit d’elles té a veure
amb la claredat amb que s’expressa de cares al públic i la seva expressivitat a
l’hora de mostrar el seu interès per l’aprenentatge i la creativitat dels nens
en els seus discursos. També es deu a que mitjançant anècdotes, exemples i
algun acudit fa més entretinguda la conferència i per tant, fa que el públic se
senti més proper i estigui atent.
Penso que Ken Robinson es prepara i
estructura molt bé les seves xerrades, per tal de tenir un punt de referència
amb el contingut que vol donar a conèixer. Però un cop a la conferència,
improvitza el cos dels punts treballats abans, o si més és la sensació que ens
ofereix, ja que no porta cap suport. I això fa que el seu discurs sigui més fluït
i amè.
·
En el vídeo “Las
escuelas matan la creativitat”, parla sobre la manca de creativitat dels
infants. Diu que tots els infants neixen amb una part de creativitat però que
entre els mestres i els pares, aquesta s’elimina.
·
En el segon vídeo “¡A
iniciar la revolución del aprendizaje!” remarca la importància de potenciar
els talents de cada infant i que aquesta funció l’haurien de fer les escoles.
Quan vam comentar aquests dos vídeos a classe, vam opinar sobre la forma del comunicador i com es comunicava envers nosaltres i vam analitzar que:
1. Hi ha una abundància de preguntes retòriques.
2. Utilitzar l'humor com eina per mantenir l’atenció dels receptors.
3. Et fa treballar mentre escoltes, per això, no pots parar l'atenció.
4. S'ho passa bé i ho transmet al públic.
5. Velocitat amb intenció perquè el públic ho segueixi.
6. Utilitza molt la ironia, les anècdotes, l'humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada