En aquest link podeu veure informació sobre la Pedagogia de Loris Malaguzzi.
I a continuació, està el poema que ens va recitar i el vídeo.
LOS 100 LENGUAJES DEL NIÑO
El niño
está hecho de cien.
está hecho de cien.
El niño
tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.
El niño
tiene
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
La
escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegria
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
le separan la cabeza del cuerpo.
Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegria
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le
hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
Le
dicen
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
Le
dicen en suma
que el cien no existe.
que el cien no existe.
Y el
niño dice:
En cambio el cien existe.
En cambio el cien existe.
Loris Malaguzzi
Pel que fa la resta de classe vam estar parlant sobre la llengua.
La llengua és un codi que ens permet comunicar-nos amb el món. Aprendre a parlar és una experiència social. L'aprenentatge és pel contacte que rebem del nostre grup social. Però hi ha coneixement que van més enllà del que les paraules volen dir. Quan nosaltres aprenem a parlar és per nosaltres una experiència social que ho hem de fer en grup. Però el concepte llengua no ens es suficient, necessitem un altre concepte que uneixi llengua i ús. I llavors, és aquí on apareix la Competència Comunicativa.
Aquí hi han algunes de les idees que van sortir a classe sobre aquesta competència:
- Quan un ésser humà vol comunicar-se amb un altre normalment es per persuadir d'alguna cosa, perquè pensi més o menys com ell.
- Comunicar-se de manera eficaç és aconseguir l'objectiu que ens hem proposat.
- Culturalment significant ens referim a que signifiquin alguna cosa. Has de coneixer el rolls del treu grup social. Per exemple: Aquí quan ens trobem amb algú ens donem dos petons, o ens donem la mà per saludar-nos..).
- El seu competent comunicativament "parlant" també vol dir que hem de saber com hem de parlar en determinants grups (amics, família, aula...).
- Culturalment significant: ens referim a saber varietats geogràfiques (dialectes, registres..)
- Qualsevol acte de parla posa en joc les habilitats, destreses personals.
- Una competència és fer, és actuar.
- Quan ens comuniquem fem l'acció d'escriure o parlar. I per l'altra banda quan escrivim, llegim, i quan parlem, escoltem. I llavors, serem realment competents comunicativament parlant quan siguem hàbils amb aquestes quatre accions esmentades anteriorment.Escriure, llegir - Produir un text eficaç.Escoltar, parlar - Comprendre, reproduir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada