divendres, 7 d’octubre del 2011

KEN ROBINSON I L'ÈXIT DE LES SEVES XERRADES

Ken Robinson, comunicador anglès, i reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació. A través de les dues conferències que hem vist, “Las escuelas matan la creatividad” i ¡A iniciar la revolución del aprendizaje!, podem observar com són les seves xerrades.
Crec que l’èxit d’elles té a veure amb la claredat amb que s’expressa de cares al públic i la seva expressivitat a l’hora de mostrar el seu interès per l’aprenentatge i la creativitat dels nens en els seus discursos. També es deu a que mitjançant anècdotes, exemples i algun acudit fa més entretinguda la conferència i per tant, fa que el públic se senti més proper i estigui atent.
Penso que Ken Robinson es prepara i estructura molt bé les seves xerrades, per tal de tenir un punt de referència amb el contingut que vol donar a conèixer. Però un cop a la conferència, improvitza el cos dels punts treballats abans, o si més és la sensació que ens ofereix, ja que no porta cap suport. I això fa que el seu discurs sigui més fluït i amè.
·       En el vídeo “Las escuelas matan la creativitat”, parla sobre la manca de creativitat dels infants. Diu que tots els infants neixen amb una part de creativitat però que entre els mestres i els pares, aquesta s’elimina.
·       En el segon vídeo “¡A iniciar la revolución del aprendizaje!” remarca la importància de potenciar els talents de cada infant i que aquesta funció l’haurien de fer les escoles.

                                      
                                   
                                     

Quan vam comentar aquests dos vídeos a classe, vam opinar sobre la forma del comunicador i com es comunicava envers nosaltres i vam analitzar que:



1. Hi ha una abundància de preguntes retòriques.
2. Utilitzar l'humor com eina per mantenir l’atenció dels receptors.
3. Et fa treballar mentre escoltes, per això, no pots parar l'atenció.
4. S'ho passa bé i ho transmet al públic.
5. Velocitat amb intenció perquè el públic ho segueixi.
6. Utilitza molt la ironia, les anècdotes, l'humor.

LORIS MALAGUZZI

A la sessió de COED, de Divendres 7 d'Octubre, la Rosa Soler va començar la classe amb un poema de Loris Malaguzzi, pedagog italià. 
En aquest link podeu veure informació sobre la Pedagogia de Loris Malaguzzi.

I a continuació, està el poema que ens va recitar i el vídeo.

LOS 100 LENGUAJES DEL NIÑO

El niño 
está hecho de cien.
El niño tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar 
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos 
que inventar
cien mundos
que soñar.
El niño tiene
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegria 
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
Le dicen 
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra, 
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
Le dicen en suma 
que el cien no existe.
Y el niño dice:
En cambio el cien existe.

Loris Malaguzzi


                                                  

Pel que fa la resta de classe vam estar parlant sobre la llengua.
La llengua és un codi que ens permet comunicar-nos amb el món. Aprendre a parlar és una experiència social. L'aprenentatge és pel contacte que rebem del nostre grup social. Però hi ha coneixement que van més enllà del que les paraules volen dir. Quan nosaltres aprenem a parlar és per nosaltres una experiència social que ho hem de fer en grup. Però el concepte llengua no ens es suficient, necessitem un altre concepte que uneixi llengua i ús. I llavors, és aquí on apareix la Competència Comunicativa. 


Aquí hi han algunes de les idees que van sortir a classe sobre aquesta competència:

  • Quan un ésser humà vol comunicar-se amb un altre normalment es per persuadir d'alguna cosa, perquè pensi més o menys com ell. 
  • Comunicar-se de manera eficaç és aconseguir l'objectiu que ens hem proposat. 
  • Culturalment significant ens referim a que signifiquin alguna cosa. Has de coneixer el rolls del treu grup social. Per exemple: Aquí quan ens trobem amb algú ens donem dos petons, o ens donem la mà per saludar-nos..).
  • El seu competent comunicativament "parlant" també vol dir que hem de saber com hem de parlar en determinants grups (amics, família, aula...). 
  • Culturalment significant: ens referim a saber varietats geogràfiques (dialectes, registres..)
  • Qualsevol acte de parla posa en joc les habilitats, destreses personals.
  • Una competència és fer, és actuar.
  • Quan ens comuniquem fem l'acció d'escriure o parlar. I per l'altra banda quan escrivim, llegim, i quan parlem, escoltem. I llavors, serem realment competents comunicativament parlant quan siguem hàbils amb aquestes quatre accions esmentades anteriorment.
    Escriure, llegir - Produir un text eficaç.
    Escoltar, parlar - Comprendre, reproduir

QUÈ ÉS EL CODI ESCRIT? DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT

Divendres 7 d'Octubre a la sessió de COED, la Rosa Soler ens va repartir un dossier  de Cassany, D, DESCRIURE ESCRIURE. Barcelona: ED.Empúries, 1987.
(En aquesta pàgina web podeu veure informació sobre el llibre http://www.upf.edu/pdi/dtf/daniel_cassany/descriu.htm) El capítol té com a títol: Què és el codi? I tractava sobre les diferències entre el codi oral i el codi escrit. A partir d'aquest dossier, havíem de llegir-lo per la sessió vinent i extreu-ne les idees més importants. 



A continuació, us deixo els apunts que vaig elaborar d'aquestes fitxes:



Com a tancament d'aquesta sessió vam arribar a la conclusió que el codi oral i escrit no són tan diferents. L'oral seria una conversa i l'escrit una carta o text.
La llengua oral no és una llengua sinó que són moltes i cada una d'aquestes situacions les podríem situar en diferents llocs. Algunes de les situacions comunicatives que ens podríem trobar són les següents:


  • Conversa espontània
  • Carta
  • Missatge, twitter, whatsapp
  • Email
  • Telèfon
  • Notes, apunts
  • Debat
  • Entrevista professor/alumne
  • Intervenció a classe
  • Formulació de preguntes
  • Documentació formal
  • Treballs escrits
  • Blog
  • Entre d'altres.

dijous, 6 d’octubre del 2011

LA BLOGOSFERA I LA WEB 2.0

QUE ÉS LA BLOGOSFERA?


Podem dir que és una comunitat o xarxa social d'un grup i els seus blocaires o bé un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportaments que possibiliten la comunicació de manera global. 

Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. 

També és coneguda com el món dels blocs o univers de blocs.


QUE ÉS LA WEB 2.0?
Web 2.0

La web 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals fins les aplicacions web. No és cap tecnologia aquesta web, és una actitud. 

Aquesta tendència actual de la informació publicada mitjançant webs a Internet, utilitza eines de col·laboració, interecció i relació entre usuaris que permeten una informació molt més dinàmica.

USOS EDUCATIUS DELS BLOGS. RECURSOS, ORIENTACIONS I EXPERIÈNCIES PER A DOCENTS

Una de les nostres tasques a classe de GTIC era llegir-nos el llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas.

La finalitat era obrir-nos més al món del Blogs i per tant, saber molt més sobre ells i les seves funcions.


Blogs, edublogs o quaderns de bitàcola; fa escassament quatre anys, uns quants professors pioners vam començar a introduir-los en l'àmbit escolar. L'evolució d'aquest fenomen ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles.

Partint de la seva contextualització en la web 2.0, el blog es descriu com un sistema de gestió de continguts amb una dimensió social i comunicativa molt important. És un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.

Aquest dossier té com a finalitat considerar els usos i possibilitats educatives que tenen els blogs. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l'estructura i les opcions de la plataforma en la qual s'allotja el blog. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per una col·lecció d'experiències reals de professors i professores que l'han estat utilitzant i que expliquin els detalls de la seva aplicació didàctica.

Per fomentar-ne l'ús i animar el lector a introduir-se en la "blogosfera educativa" es recullen recursos, manuals i enllaços d'interès que el guiaran en aquest apassionant viatge. 


Un cop finalitzada la lectura d'aquest llibre, a classe vam comentar per sobre les idees més rellevants.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

PARTICIPACIÓ EN VIQUIPÈDIA

Una de les tasques encarregades a classe de GTIC era participar en l'enciclopèdia lliure, la Viquipèdia. Per veure més informació clica aquí. Ens vam posar en grups i vam triar un tema, el qual modificaríem. 


El meu grup el formava: l'Alba Cepa, l'Alba López, la Clàudia Almarich i l'Anna Mateu. 
Vam triar el tema de la anorèxia.


Per veure la pàgina que vam modificar, cliqueu aquí: http://ca.wikipedia.org/wiki/Anor%C3%A8xia

Primer de tot vam escollir un tema que ens sembles be a totes. Llavors vam mirar tot el que hi havia a la pàgina i vam buscar informació extra sobre el tema. Un cop tenien la informació, la vam anar introduint a la Viquipèdia, respectant la normativa d'us. Vam crear enllaços interns de les paraules més rellevants, vam crear nous apartats i finalment vam introduir les fonts d'on havíem extret la informació. 

LLIBRE D'ESTIL DE VIQUIPÈDIA


Com be he dit anteriorment, abans de poder editar o modificar el contingut en la Viquipèdia és important llegir-se el llibre d'estil, on podem veure la normativa que hem de seguir alhora de participar en aquesta enciclopèdia. Això permetrà que tothom segueixi un estil i que els lectors els hi serà més fàcil cercar informació. 

Alguns aspectes que hem de tenir en compte són:
  • L'estil i contingut dels articles han de ser enciclopèdics.
  • Cal que tractin amb detall el concepte que correspon al títol de l'article. Els articles de la Viquipèdia no han de ser definicions de diccionari. 
  • Hem d'utilitzar un llenguatge impersonal
  • S'ha de començar sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte que tractarem a continuació.
  • És bo utilitzar un llenguatge correcte i formal, vigilant l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari.
  • No s'ha de fer articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials. 
Per veure el llibre d'estil de Viquipèdia CLICA AQUÍ