COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

El dia 28 d'Octubre, a la sessió de COED, vam entregar els apunts dels sis primers temes del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Franscesc Puigpelat. 


Aquest llibre explica tècniques per a parlar davant d'un públic, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre. A més a més, esmenen trucs per superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé un discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori...


Aquí estan els meus apunts que vaig agafar mentre llegia el llibre.



Personalment, penso que es un bon llibre. És molt amè per llegir i alhora dinàmic i didàctic. Ami m'ha servit, sembla molt fàcil i lògic tot quan ho llegeixes i te n'adones del que fas malament o com ho pots millorar, però després a l'hora de posar-ho en pràctica és molt més difícil. Però tinc la esperança que mica en mica, anirem superant la vergonya, la inseguretat i sabrem enfrontar-nos sense cap mena de por davant d'un públic. Ja que és molt important de cares al nostre futur. 

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

La sessió de COED, de divendres 28 d'octubre, l'hem començat amb un vídeo d'una nena petita que recitava un poema davant de la seva família. 
A partir d'aquest, la Rosa Soler ens ha donat una sèrie de consells que haurem de tenir en compte a l'hora de recitar el nostre poema. Un dels aspectes que a comentat la professora són els següent:

• Preparar be el discurs per agafar seguretat i confiança.
• Ser positius amb nosaltres mateixos i així ens creurem que dominem el tema i tindrem aquella seguretat.
• Controlar la respiració.
• No accelerar-nos, fer les pauses necessàries. 
• Intentar adequar el to de veu amb el que volem transmetre (empatia, alegria, ràbia..).
• Citar com a mínim un cop en cada exposició.

Llavors, hem treballat l'estructura del discurs a partir d'unes fotocòpies que ens ha repartit. Veiem que es pot dividir en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió.

• INTRODUCCIÓ: es presenta el tema el qual desenvoluparem i els objectius que es volen assolir. Hem de ser efectius i saber conquistar al públic per captar tota la seva atenció i crear l'expectació necessària. Pel que fa l'orador, al principi de la intervenció, hem d'aportar recursos per no generar la inseguretat. 
  Algunes de les preguntes que poden sorgir en el públic són les següents: Que dirà? Serà avorrit? De que parlarà?
  Algunes fórmules introductòries per començar amb el tema són: presentació d'objectius, presentació del guió, preguntes, alguna cita, algun exemple, anècdotes... I sobretot, el que hem de procurar són les excuses, les justificacions, dir allò que faràs però no fer-ho, disculpar-se, repetir-se molt una paraula, utilitzar castellanismes, treure't importància...
  
  
• DESENVOLUPAMENT: Selecció i ordenació de les idees segons l'objectiu del discurs i el temps que tens. Hem d'informar i alhora convèncer.
• CONCLUSIÓ: Ha de servir per sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Té un efecte determinat en la fixació dels continguts. L'últim minut serà el que quedarà gravat i la imatge que s'emportaran de tu, per tant, ha de ser un tancament del discurs interessant i bo. Algunes fórmules de tancament són: repetir la introducció, resumir els punts principals, connectar directament amb les emocions del públic.
  
  La llengua del discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible per a tots els oients. S'ha de procurar que no estigui influenciada per la prosa escrita o tècnica. A més a més, és bo oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes i aquí ens poden ajudar els connectors. 

Penso que tot el que hem estat parlant durant aquesta classe és molt interessant i molt útil de cares a estructurar els nostres discursos, els nostre treballs i sobretot, les nostres exposicions orals que haurem de fer durant aquesta carrera. És bo saber-ho i intentar aplicar-ho. 
La Rosa Soler va posar molt d'èmfasi en aquest tema de cares al treball d'Identitat i territori, perquè siguéssim arriscats amb la introducció i la conclusió, en la manera d'introduir el tema i com acaba'l. 

VÍDEO I EDUCACIÓ

A classe de GTIC hem realitzat la lectura del primer capítol de Vídeo y educación de Joan Ferrés. 


A partir d'aquest primer capítol han sortir idees interessant que hem estat comentant a classe. 


Idees més rellevants de la lectura:

• Actualment tot avança molt més ràpid, però l'escola segueix en el passat. 
• L'objectiu de la televisió (els programes) és guanyar diners i capta l'atenció del públic.
• Quan parlem de temps, parlem de generacions. Per tant, hi ha d'haver canvis.
• La manera de relacionar-nos amb els demés, ha passat als mitjans de comunicació (facebook, mòbils...)
• El 80% de la informació la reben a través dels mitjans de comunicació. I és aquí on apareix el llenguatge audiovisual:
• L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant, és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una manera molt més sensorial. És interessant poder fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estímuls que ens fan treballar l'hemisferi dret (les nostres sensacions).
• S'acusa als medis audiovisuals de ser incapaços de substituir eficaçment els llibres, però abans s'acusava als llibres, ja que es parlava de que els llibres no podien tenir la mateixa autoritat dels mestres.
• La por al canvi i l'obsessió per el passat han portat a l'escola a la inadaptació.
• Al llarg de les últimes dècades les investigacions realitzades amb la dinàmica cerebral han agafat molta importància.
• El llenguatge audiovisual comunica les idees a través d'emocions. Aquest llenguatge és una barreja entre so, imatge i paraula. 
• Cada dia anem treballant més l'hemisferi dret, que controla el costat esquerre.

 Els nostres alumnes seran diferents. Encara no han nascut però ho seran. No ens entendran, però no ho faran exprés, és normal, som de diferents generacions. 

Amb un text puc treure una informació. En canvi, amb una imatge, trenc una emoció. 

És el primer que fem, perquè d'un text també puc treure una emoció i d'una imatge una informació. Els alumnes els cridaran més les emocions que les informacions. 

A l'escola funcionarem amb l'hemisferi esquerre. 

Un nou llenguatge:

Exemple: L'Alba està apuntant a la pissarra, però no ens estem comunicant mitjançant el llenguatge audiovisual, és comunicació escrita, no ens expressa cap emoció. 

A continuació hem vist dos vídeos. 

El primer treballa l'hemisferi esquerre del cervell, ja que és poc visual. La seva finalitat es donar molta informació concreta d'uns fets que van passar en un moment històric en concret. Dóna molta importància a la veu, i aquesta veu és molt monòtona. 

El segon vídeo treballa l'hemisferi dret del cervell, ja que és molt visual. Ens transmet emocions i sensacions, sense cap tipus de narració. Només hi ha imatges en moviment i música.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

A classe de COED hem treballat la descripció i els diferents models que ens trobem. Aquests són: les cançons, la poesia visual, la poesia, la novel·la, l'assaig, el conte i el vídeo. Tots aquests, poden tenir l'objectiu de descriure. Per aprofundir amb el tema, cada alumne, ha triat una companya de classe i a partir d'una fotografia d'aquesta, l'hem descrit. A més de fer una descripció, la intenció és que la imatge parli per si sola, i que transmeti allò que volem transmetre d'aquella persona. Jo he fet la descripció de l'Anna Mateu. 

El temps no s'atura, però els records perduren

És menudeta. A través del color dels seus ulls podem esbrinar la seva personalitat, ja que són clars i transparents.  Aparentment, sol ser seria, però regala somriures d’orella a orella en el moment menys esperat. Duu uns cabell llargs, rossos i sempre deixats al vent.

Des de que la conec duu sempre un rellotge al canell esquerre. No crec que pogués sortir de casa sense ell. Sempre intenta ser puntual, però poques vegades ho aconsegueix, ja que el temps se li escapa com la sorra entre les mans. Aquest fet la fa posar molt nerviosa i aconsegueix que el del seu cantó també ho estigui.

És més tossuda que una mula, i quan una idea li belluga pel cap, no li facis que aquesta canviï perquè no ho aconseguiràs. De la mateixa manera que et fica nerviós/a, és capaç de transmetre’t una gran energia, de la que no te’n cansaràs en tot el dia. 


Aquell dia a classe, vam fer una exposició fotogràfica. Vam penjar totes les nostres fotografies en les parets de la classe de manera que vam anar visionant una a una, com si estiguéssim en un "museu". Ens vam adonar que era molt important el fons de la fotografia, ja que depèn del que hi apareixes en aquest, podia fer confondre el que voliem transmetre nosaltres. 


Amb la meva fotografia volia transmetre que l'Anna és una persona que es preocupa molt per el temps. I per això he volgut donar importància al rellotge que du a la ma esquerra. No vaig fer-li només la fotografia al rellotge, perquè en cada ma porta objectes que són importants per a ella, i volia fer una relació amb el temps i els seus records. 
Vaig fer més d'alguna fotografia però finalment, vaig escollir aquesta perquè era la que millor es veia, i la que englobava el rellotge i els objectes que du als canells. 


En exposar la meva fotografia a classe, vam comentar que la frase era adient amb ella, però que havia d'haver remarcat més el rellotge, perquè el primer que et fixaves també era el bolso obert, i aquest no tenia que tenir protagonisme. 


Van anar exposant una a una les fotografies de cada companya. N'hi havien que estaven molt bé i que havien aconseguit dir amb una frase el que volien reflectir en la fotografies. D'altres no quedaven tant clares només amb la fotografia, i d'altres van utilitzar collages, cosa que es va dir que no valia. 


Però entre totes les exposicions de les companyes, vam aprendre de totes nosaltres per veure el que havíem fet malament en la nostra imatge, amb l'objectiu de millorar-la. I a més a més, aquesta activitat, ens va ajudar a conèixer més entre nosaltres. 

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT

La sessió de COED del dia 21 d'Octubre la vam finalitzar comentant entre tots la fotocopia: LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ. 

La Rosa Soler ens va demanar que ens la llegíssim, subratlléssim el més important i ens quedéssim amb les idees principals. 

A partir d'aquí vam extreure que:

LA RECITACIÓ

La sessió de COED d'avui, 21 d'Octubre, l'hem començat escoltant un poema recitat per la Rosa Soler. El poema diu així:

DIVISA 

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.


I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal

Biografia

www.flickr.com

A continuació, la Rosa ens ha ensenyat un petit trava-llengües i entre tota la classe l'hem recitat repetint-lo diverses vegades, ja que les repeticions a l'hora de memoritzar ajuden i faciliten l'aprenentatge d'aquest "poema". 

"Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics".

Desprès, hem vist un tros d'un programa del canal 33 sobre un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol. Els poemes que hem vist anaven relacionats amb el menjat. Hem pogut diferenciar tres tipus diferents d'expressar un text:

• Recitació teatral: "Pa amb tomàquet", és una recitació tractada amb humor i teatralitat.
• Recitació des del cor: "Parlem de tu", és una recitació com si digués el vers, com si li surtis del cor. Posant sentit a les paraules. Aquesta poesia l'ha recitat l'Ariadna Gil i realment se l'ha veia emocionada.
• Recitació llegida: "Ara, Miquel", l'han recitat dos poetes en veu alta, l'han llegida i no han expressat tant sentiment, sinó, que era un representació d'ells dos. 

No és el mateix recitar que dir.

• Recitar: Dius les paraules com una cantarella, però no et surt del cor. 
• Dir: Ho diem com ens surt del cor.

Hi ha diferencies entre dir un text des de el cor o senzillament recitar-ho:

• Dir un text des de el cor: Ho sents
• Recitar-ho: Ho dius de memòria

Hem de tenir en compte:

• Que qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i qui escoltem tenim la feina d'escoltar i entendre i, llavors, hem de reconstruir la imatge i és un procés llarg i lent. 
• El temps ens el dona el que llegeix. I aquest ha de procurar la velocitat. 
• El que llegeix ha d'anar a poc a poc i fer pauses, és a dir, a nivell tècnic quan hi ha punts i comes, perquè qui escolti pugui tenir temps a recopilar tot el que acaba de dir qui recita. 
• Quan fem lectures en veu alta per millorar el nivell, és recomanable que després de les comes esperem tres segons i després dels punts, cinc segons. 

A continuació hem resolt dubtes sobre el treball de territori i hem fixat la data en la que recitaríem el nostre poema escollit, de manera individual davant de tota la classe. 

DELICIOUS

Avui a classe de Gestió de la informació i noves Tecnologies de la informació i de la comunicació hem començat ampliant els coneixements sobre les diverses funcions d'un bloc. Com per exemple, a l'hora d'aplicar un bon format i un disseny adequat per el nostre bloc. A més a més, hem après afegir gadgets, cadascun amb la seva etiqueta, de manera que en obrir el nostre bloc, depèn en el costat que hem volgut que aquestes etiquetes apareguin podem tenir tots els nostres enllaços, la nostra llista de blocs, els seguidors i, entre moltes altres que mica en mica anirem ampliant. 

Per acabar la classe, ens hem creat un Delicious. La veritat es que mai n'havia sentit a parlar i m'ha sobtat. És un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès, que s'emmagatzemen des del navegador, i així ens facilita no perdre la nostra informació. Desprès de crear-nos el nostre delicious, l'hem afegit al gadget dels nostres enllaços per poder-hi entrar directament.


En el següent vídeo podeu visionar un tutorial sobre el aquest nou programa. Ens explica que és i com el podem fer servir.


                             


Si voleu més informació podeu visitar aquest enllaç http://gestioinformacio.blogspot.com/2009/10/gestio-de-la-informacio-deliciouscom.html