COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

El dia 28 d'Octubre, a la sessió de COED, vam entregar els apunts dels sis primers temes del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Franscesc Puigpelat. 


Aquest llibre explica tècniques per a parlar davant d'un públic, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre. A més a més, esmenen trucs per superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé un discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori...


Aquí estan els meus apunts que vaig agafar mentre llegia el llibre.



Personalment, penso que es un bon llibre. És molt amè per llegir i alhora dinàmic i didàctic. Ami m'ha servit, sembla molt fàcil i lògic tot quan ho llegeixes i te n'adones del que fas malament o com ho pots millorar, però després a l'hora de posar-ho en pràctica és molt més difícil. Però tinc la esperança que mica en mica, anirem superant la vergonya, la inseguretat i sabrem enfrontar-nos sense cap mena de por davant d'un públic. Ja que és molt important de cares al nostre futur. 

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

La sessió de COED, de divendres 28 d'octubre, l'hem començat amb un vídeo d'una nena petita que recitava un poema davant de la seva família. 
A partir d'aquest, la Rosa Soler ens ha donat una sèrie de consells que haurem de tenir en compte a l'hora de recitar el nostre poema. Un dels aspectes que a comentat la professora són els següent:

• Preparar be el discurs per agafar seguretat i confiança.
• Ser positius amb nosaltres mateixos i així ens creurem que dominem el tema i tindrem aquella seguretat.
• Controlar la respiració.
• No accelerar-nos, fer les pauses necessàries. 
• Intentar adequar el to de veu amb el que volem transmetre (empatia, alegria, ràbia..).
• Citar com a mínim un cop en cada exposició.

Llavors, hem treballat l'estructura del discurs a partir d'unes fotocòpies que ens ha repartit. Veiem que es pot dividir en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió.

• INTRODUCCIÓ: es presenta el tema el qual desenvoluparem i els objectius que es volen assolir. Hem de ser efectius i saber conquistar al públic per captar tota la seva atenció i crear l'expectació necessària. Pel que fa l'orador, al principi de la intervenció, hem d'aportar recursos per no generar la inseguretat. 
  Algunes de les preguntes que poden sorgir en el públic són les següents: Que dirà? Serà avorrit? De que parlarà?
  Algunes fórmules introductòries per començar amb el tema són: presentació d'objectius, presentació del guió, preguntes, alguna cita, algun exemple, anècdotes... I sobretot, el que hem de procurar són les excuses, les justificacions, dir allò que faràs però no fer-ho, disculpar-se, repetir-se molt una paraula, utilitzar castellanismes, treure't importància...
  
  
• DESENVOLUPAMENT: Selecció i ordenació de les idees segons l'objectiu del discurs i el temps que tens. Hem d'informar i alhora convèncer.
• CONCLUSIÓ: Ha de servir per sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Té un efecte determinat en la fixació dels continguts. L'últim minut serà el que quedarà gravat i la imatge que s'emportaran de tu, per tant, ha de ser un tancament del discurs interessant i bo. Algunes fórmules de tancament són: repetir la introducció, resumir els punts principals, connectar directament amb les emocions del públic.
  
  La llengua del discurs expositiu ha de ser neutre, precisa i accessible per a tots els oients. S'ha de procurar que no estigui influenciada per la prosa escrita o tècnica. A més a més, és bo oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes i aquí ens poden ajudar els connectors. 

Penso que tot el que hem estat parlant durant aquesta classe és molt interessant i molt útil de cares a estructurar els nostres discursos, els nostre treballs i sobretot, les nostres exposicions orals que haurem de fer durant aquesta carrera. És bo saber-ho i intentar aplicar-ho. 
La Rosa Soler va posar molt d'èmfasi en aquest tema de cares al treball d'Identitat i territori, perquè siguéssim arriscats amb la introducció i la conclusió, en la manera d'introduir el tema i com acaba'l. 

VÍDEO I EDUCACIÓ

A classe de GTIC hem realitzat la lectura del primer capítol de Vídeo y educación de Joan Ferrés. 


A partir d'aquest primer capítol han sortir idees interessant que hem estat comentant a classe. 


Idees més rellevants de la lectura:

• Actualment tot avança molt més ràpid, però l'escola segueix en el passat. 
• L'objectiu de la televisió (els programes) és guanyar diners i capta l'atenció del públic.
• Quan parlem de temps, parlem de generacions. Per tant, hi ha d'haver canvis.
• La manera de relacionar-nos amb els demés, ha passat als mitjans de comunicació (facebook, mòbils...)
• El 80% de la informació la reben a través dels mitjans de comunicació. I és aquí on apareix el llenguatge audiovisual:
• L'escola necessita transmetre més coneixements a través de la imatge, per tant, és necessari desenvolupar l'hemisferi dret del cervell per així treballar d'una manera molt més sensorial. És interessant poder fer un equilibri entre la realitat escolar i la social, ja que actualment estem envoltats d'estímuls que ens fan treballar l'hemisferi dret (les nostres sensacions).
• S'acusa als medis audiovisuals de ser incapaços de substituir eficaçment els llibres, però abans s'acusava als llibres, ja que es parlava de que els llibres no podien tenir la mateixa autoritat dels mestres.
• La por al canvi i l'obsessió per el passat han portat a l'escola a la inadaptació.
• Al llarg de les últimes dècades les investigacions realitzades amb la dinàmica cerebral han agafat molta importància.
• El llenguatge audiovisual comunica les idees a través d'emocions. Aquest llenguatge és una barreja entre so, imatge i paraula. 
• Cada dia anem treballant més l'hemisferi dret, que controla el costat esquerre.

 Els nostres alumnes seran diferents. Encara no han nascut però ho seran. No ens entendran, però no ho faran exprés, és normal, som de diferents generacions. 

Amb un text puc treure una informació. En canvi, amb una imatge, trenc una emoció. 

És el primer que fem, perquè d'un text també puc treure una emoció i d'una imatge una informació. Els alumnes els cridaran més les emocions que les informacions. 

A l'escola funcionarem amb l'hemisferi esquerre. 

Un nou llenguatge:

Exemple: L'Alba està apuntant a la pissarra, però no ens estem comunicant mitjançant el llenguatge audiovisual, és comunicació escrita, no ens expressa cap emoció. 

A continuació hem vist dos vídeos. 

El primer treballa l'hemisferi esquerre del cervell, ja que és poc visual. La seva finalitat es donar molta informació concreta d'uns fets que van passar en un moment històric en concret. Dóna molta importància a la veu, i aquesta veu és molt monòtona. 

El segon vídeo treballa l'hemisferi dret del cervell, ja que és molt visual. Ens transmet emocions i sensacions, sense cap tipus de narració. Només hi ha imatges en moviment i música.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

A classe de COED hem treballat la descripció i els diferents models que ens trobem. Aquests són: les cançons, la poesia visual, la poesia, la novel·la, l'assaig, el conte i el vídeo. Tots aquests, poden tenir l'objectiu de descriure. Per aprofundir amb el tema, cada alumne, ha triat una companya de classe i a partir d'una fotografia d'aquesta, l'hem descrit. A més de fer una descripció, la intenció és que la imatge parli per si sola, i que transmeti allò que volem transmetre d'aquella persona. Jo he fet la descripció de l'Anna Mateu. 

El temps no s'atura, però els records perduren

És menudeta. A través del color dels seus ulls podem esbrinar la seva personalitat, ja que són clars i transparents.  Aparentment, sol ser seria, però regala somriures d’orella a orella en el moment menys esperat. Duu uns cabell llargs, rossos i sempre deixats al vent.

Des de que la conec duu sempre un rellotge al canell esquerre. No crec que pogués sortir de casa sense ell. Sempre intenta ser puntual, però poques vegades ho aconsegueix, ja que el temps se li escapa com la sorra entre les mans. Aquest fet la fa posar molt nerviosa i aconsegueix que el del seu cantó també ho estigui.

És més tossuda que una mula, i quan una idea li belluga pel cap, no li facis que aquesta canviï perquè no ho aconseguiràs. De la mateixa manera que et fica nerviós/a, és capaç de transmetre’t una gran energia, de la que no te’n cansaràs en tot el dia. 


Aquell dia a classe, vam fer una exposició fotogràfica. Vam penjar totes les nostres fotografies en les parets de la classe de manera que vam anar visionant una a una, com si estiguéssim en un "museu". Ens vam adonar que era molt important el fons de la fotografia, ja que depèn del que hi apareixes en aquest, podia fer confondre el que voliem transmetre nosaltres. 


Amb la meva fotografia volia transmetre que l'Anna és una persona que es preocupa molt per el temps. I per això he volgut donar importància al rellotge que du a la ma esquerra. No vaig fer-li només la fotografia al rellotge, perquè en cada ma porta objectes que són importants per a ella, i volia fer una relació amb el temps i els seus records. 
Vaig fer més d'alguna fotografia però finalment, vaig escollir aquesta perquè era la que millor es veia, i la que englobava el rellotge i els objectes que du als canells. 


En exposar la meva fotografia a classe, vam comentar que la frase era adient amb ella, però que havia d'haver remarcat més el rellotge, perquè el primer que et fixaves també era el bolso obert, i aquest no tenia que tenir protagonisme. 


Van anar exposant una a una les fotografies de cada companya. N'hi havien que estaven molt bé i que havien aconseguit dir amb una frase el que volien reflectir en la fotografies. D'altres no quedaven tant clares només amb la fotografia, i d'altres van utilitzar collages, cosa que es va dir que no valia. 


Però entre totes les exposicions de les companyes, vam aprendre de totes nosaltres per veure el que havíem fet malament en la nostra imatge, amb l'objectiu de millorar-la. I a més a més, aquesta activitat, ens va ajudar a conèixer més entre nosaltres. 

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT

La sessió de COED del dia 21 d'Octubre la vam finalitzar comentant entre tots la fotocopia: LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ. 

La Rosa Soler ens va demanar que ens la llegíssim, subratlléssim el més important i ens quedéssim amb les idees principals. 

A partir d'aquí vam extreure que:

LA RECITACIÓ

La sessió de COED d'avui, 21 d'Octubre, l'hem començat escoltant un poema recitat per la Rosa Soler. El poema diu així:

DIVISA 

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.


I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal

Biografia

www.flickr.com

A continuació, la Rosa ens ha ensenyat un petit trava-llengües i entre tota la classe l'hem recitat repetint-lo diverses vegades, ja que les repeticions a l'hora de memoritzar ajuden i faciliten l'aprenentatge d'aquest "poema". 

"Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics".

Desprès, hem vist un tros d'un programa del canal 33 sobre un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol. Els poemes que hem vist anaven relacionats amb el menjat. Hem pogut diferenciar tres tipus diferents d'expressar un text:

• Recitació teatral: "Pa amb tomàquet", és una recitació tractada amb humor i teatralitat.
• Recitació des del cor: "Parlem de tu", és una recitació com si digués el vers, com si li surtis del cor. Posant sentit a les paraules. Aquesta poesia l'ha recitat l'Ariadna Gil i realment se l'ha veia emocionada.
• Recitació llegida: "Ara, Miquel", l'han recitat dos poetes en veu alta, l'han llegida i no han expressat tant sentiment, sinó, que era un representació d'ells dos. 

No és el mateix recitar que dir.

• Recitar: Dius les paraules com una cantarella, però no et surt del cor. 
• Dir: Ho diem com ens surt del cor.

Hi ha diferencies entre dir un text des de el cor o senzillament recitar-ho:

• Dir un text des de el cor: Ho sents
• Recitar-ho: Ho dius de memòria

Hem de tenir en compte:

• Que qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i qui escoltem tenim la feina d'escoltar i entendre i, llavors, hem de reconstruir la imatge i és un procés llarg i lent. 
• El temps ens el dona el que llegeix. I aquest ha de procurar la velocitat. 
• El que llegeix ha d'anar a poc a poc i fer pauses, és a dir, a nivell tècnic quan hi ha punts i comes, perquè qui escolti pugui tenir temps a recopilar tot el que acaba de dir qui recita. 
• Quan fem lectures en veu alta per millorar el nivell, és recomanable que després de les comes esperem tres segons i després dels punts, cinc segons. 

A continuació hem resolt dubtes sobre el treball de territori i hem fixat la data en la que recitaríem el nostre poema escollit, de manera individual davant de tota la classe. 

DELICIOUS

Avui a classe de Gestió de la informació i noves Tecnologies de la informació i de la comunicació hem començat ampliant els coneixements sobre les diverses funcions d'un bloc. Com per exemple, a l'hora d'aplicar un bon format i un disseny adequat per el nostre bloc. A més a més, hem après afegir gadgets, cadascun amb la seva etiqueta, de manera que en obrir el nostre bloc, depèn en el costat que hem volgut que aquestes etiquetes apareguin podem tenir tots els nostres enllaços, la nostra llista de blocs, els seguidors i, entre moltes altres que mica en mica anirem ampliant. 

Per acabar la classe, ens hem creat un Delicious. La veritat es que mai n'havia sentit a parlar i m'ha sobtat. És un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès, que s'emmagatzemen des del navegador, i així ens facilita no perdre la nostra informació. Desprès de crear-nos el nostre delicious, l'hem afegit al gadget dels nostres enllaços per poder-hi entrar directament.


En el següent vídeo podeu visionar un tutorial sobre el aquest nou programa. Ens explica que és i com el podem fer servir.


                             


Si voleu més informació podeu visitar aquest enllaç http://gestioinformacio.blogspot.com/2009/10/gestio-de-la-informacio-deliciouscom.html

COM CERCAR IMATGES SOTA LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS?

A la sessió d'avui de GTIC, hem vist com cercar imatges sota llicència Creative Commons de tres maneres diferents. 


Les webs on podiem visionar-les són les següents:

• http://www.flickr.com/
• http://www.sxc.hu/
• http://www.google.es/imghp

FLICKR

És un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons. 

I, seguidament, tenim un tutorial per saber com utilitzar aquest programa: 

View more presentations from Karina Crespo- Ministerio de Educacion


SXC

En aquesta pàgina podem trobar una amplia col·lecció de fotografies i il·lustracions de gran qualitat. 

Les imatges les trobem classificades per diferents categories. 

La llicència de les imatges són d'atribució de l'autoria. Pots fer ús d'elles sempre i quan, tinguis en compte la llicència creada per l'autor. 

Per obtenir alguna fotografia hem de clicar sota de back. 

És molt bon lloc per buscar fotos, normalment qui penja fotos en aquesta pàgina és fotògraf. 

GOOGLE

És un cercador d'imatges avançades. Es necessita els drets d'ús per utilitzar la imatge. 

Si obrim la fotografia, normalment ens posarà el lloc web d'on és. 

Google no té fotografies pròpies, només cerca d'altres pàgines webs. 

A més a més, hem vist com cercar música legal en diferents pàgines web o diferents programes.

Necessitem música per exemple per posar en un Power Point d'un treball, doncs aniríem a l'ares i la descarregaríem, però hem vist que això no és legal, perquè estem copiant. Totes les cançons o arxius que escoltem d'allà, tenen copyright. 

Hem vist altres programes que si que són legals, per exemple el SPOTIFY, l'AUDACITY (és legal, gratuït, és bo). 

Llavors hem visitat una pàgina web http://www.jamendo.com/es/, on podem descarregar-nos i escoltar música de manera legal.  

CREATIVE COMMONS

QUÈ ÉS EL CREATIVE COMMONS?

És una organització que ofereix diferents llicències que engloben des dels drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu d'aquest és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat.

Aquestes condicions són escollides per el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".


Podem dir que és una forma selectiva de copyright, ja que en aquest cas aquesta llicència podria crear una obra i cedir els drets d'aquesta creació a altres persones que en vulguin fer ús. 


Per tenir-ho més clar podem visionar el següent vídeo:

                                       

HI HA UNA RELACIÓ ENTRE VIQUIPÈDIA I CREATIVE COMMONS:


I és que la Viquipèdia està publicada sota la llicència de Creative Commons. Per tant, això implica que qui llegeix pugui compartir, copiar, modificar... Però no tots els llocs estan aquesta llicència. Per exemple alguns llocs on no hi trobem aquesta llicència seria en els diaris, en els llibres...

Si vols més informació clica aquí

EL PROGRAMARI LLIURE

QUE ÉS?

És el programari que pot ser usat, estudiar i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets..).

Aquest garanteix quatre llibertats:

• La llibertat per executar el programa.
• La llibertat d'estudiar com treballa el programa.
• La llibertat de redistribuir còpies.
• La llibertat per millorar el programa, i alliberar-ne les millores al públic, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.

He trobat interessant aquesta presentació sobre el programari lliure:

View more presentations from avillan

A més a més hem treballat diverses idees i conceptes. En aquest enllaç podem veure el glossari de tots els conceptes esmentats: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/glossari.htmhttp://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/glossari.htm

DIFERÈNCIA ENTRE EL CODI FONT I EL CODI EXECUTABLE

El CODI FONT correspon a un programa o aplicació informàtica, on es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magnètica, però habitualment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. 

Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenen del tipus de llenguatge utilitzat.

El CODI EXECUTABLE correspon a les unitats de programes, on l'ordinador pot realitzar les instruccions compilades mitjançant el compilador i el enllaçador de llibreries. 

Per exemple, dins del CD del programa WORD, tenim el codi executable del programa. I el codi font és qui li diu al programa la funció que ha de fer. Exemple: El word quan cliquem negrita, per tant el codi font és tot aquell codi que han generat perquè un programa faci tot el que fa. 


El codi font del Word el té el Microsoft i ell el modifica. 


Una web bona per a descarregar programes gratuïtament és el SOFTONIC: http://www.softonic.com/

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE

Aquest dia també hem tractat el tema de la cultura lliure i el programari lliure. 


Primer de tot hem llegit el següent  Article introductori sobre CopyLeft i Creative Commons


Llavors, a partir de l'article anterior hem comentat diversos conceptes. Són els següents:


CREATIVE COMMONS

És una organització que ofereix diferents llicències que engloben des dels drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu d'aquest és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitats. 

Aquestes condicions són escollides per el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

COPYLEFT

Són tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així dons, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.

COPYRIGHT

Són els drets d'autor. Són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autor d'obres originals. 

En aquest vídeo podem veure explicat el copyright:

LLICÈNCIA
És, en dret, un contracte mitjançant el qual una persona rep d'una altre el dret d'us de diversos dels seus béns, normalment de caràcter no tangible o intel·lectual.


ELECTRONIC FRONTIER FOUNDATION

És una organització internacional sense ànim de lucre de promoció i organització legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units.

FREE, LLIURE, GRATUÏT
El programari gratuït es distribueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.


El programari lliure es defineix com aquell que garanteix, simultàniament,  quatre llibertats:

• La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat
• La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
• La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota comunitat.

FORMULARIS AMB EL GOOGLE DOCS

Hem iniciat la classe per grups, i la nostra tasca era fer un formulari (base de dades)  i enviar-li al grup i al professor. Hem seguit una sèrie de passos. En aquesta presentació els podem veure més detalladament:

View more presentations from Enrique Rodríguez García

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

La sessió de COED del dia 17 d'Octubre va consistir en parlar de la Competència Comunicativa, a partir d'unes fotocòpies que ens va repartir la Rosa Soler. 

El primer que havíem de saber era que Aprendre a parlar és una experiència social.

La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. 

Quan parlem de comunicar no hem de perdre l'objectiu que tenim, hem d'aconseguir l'objectiu que ens hem plantejar principalment.

Els components de la Competència comunicativa (CC)

Hi ha quatre tipus de coneixements i habilitat:

• Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic, el qual serveix perquè tots ens entenguem. S'ocupa del nivell fonològic, el morfològic, el sintàctic, el lèxic i semàntic. 
  
  
• Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de:
  -La situació dels participants: el context, ell és el mateix però fa ús del codi d'una manera o una altre segons on sigui.
  -El propòsit de la interacció: Ser eficaç en referència a l'objectiu.
  -Normes i convencions de la interacció: El grup social té unes normes i convencions, per tant, ens hem d'adaptar i les hem de saber.
  
  
• Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de:
  -La cohesió de la forma: Les frases han d'estar enllaçades, en un bon discurs s'han d'utilitzar molt connectors i una puntuació correcta. D'aquesta manera podem enllaçar idees.
  -La coherència en el significat:  no hi ha contradiccions. Tot el que diem desenvolupa i aprofundeix la idea principal. S'ha de connectar tot el discurs.
  
  
• Competència estratègica: És la més desconeguda per a tots. Engloba la vestimenta, l'humor, el to de veu, la mirada... Aquesta competència s'ha de practicar, prendre consciència de com ho fem i fixar-nos en els nostres errors per a corregir-los. Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
  a)Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències: És quan no em surt la paraula de la punta de la llengua o quan perdem el fil... Com ho podem solucionar? Repetint allò que acabem de dir, dir-ho amb altres paraules o fer-ho en forma de pregunta.
  b)Afavorir l'efectivitat de la comunicació: Com ho podem fer? Coneixent el públic i adreçant-me directament amb humor, més dinàmic, amb exemples i així, cridarem l'atenció.

TRETS CARACTERÍSTICS DE LA LLENGUA ORAL FORMAL

A la sessió de Divendres 14 d'Octubre hem treballat la llengua oral formal i els seus trets característics. 

Les característiques principals d'aquest codi es divideixen en tres grups:

• TRETS CONTEXTUALS
  
  
  -Caràcter no universal i aprenentatge escolarLa llengua oral formal és una varietat que ha de ser apresa com a llengua escrita i desenvolupada voluntàriament. La llengua escrita no és universal sinó que com la llengua oral formal, s'ha d'aprendre. 
  
  
  -Acústica, efímera i produïda en temps realEl nostre canal és l'oral i efímera, és a dir, de poc durada, produïda en temps real i lligada a la successió de temps. A mesura que passa el temps l'elaborem sobre la marxa. Tot això vol dir que hi ha una preparació prèvia. 
  
  
  -Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional
  L'espai i el temps coincideixen, per tant, vol dir que hi ha una gran interacció, un feedback, però amb una comunicació unidireccional, és a dir, la comunicació és d'una sola direcció, de mi cap a vosaltres. Hi ha un gran d'interacció: la mirada (amb ella capten la resposta dels clients).
  
  
• TRETS TEXTUALS
  
  
  -Formal i generalment monologada
  Està pensat i està regit per unes normes. És la contraposició informal. És monologada perquè només parla un i no és un diàleg.
  
  
  -Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat
  Exposes i informes sobre un tema que saps. És planificada: abans t'has preparat què diràs, com ho diràs, com ho estructuraràs... Per tant el grau de planificació, és el que diferencia una situació formal d'una informal.
  -Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals
  Al contrari que la llengua escrita, la llengua oral és molt repetitiva. Això és degut a que el receptor no pot tornar a llegir res i per tant hem de ser conscients de les limitacions de retenció de l'ésser humà. Per tant, un bon comunicador ha de tenir clar quines idees vol dir i repetir-les amb diferents paraules. 
  
  
• TRETS LINGÜÍSTICS
  
  
  -Paper fonamental dels trets suprasegmentals
  Quan parlem de trets suprasegmentals ens referim a tot el que té a veure amb el to, el volum, el ritme, l'entonació... i tenen un paper molt important en la comunicació oral.
  La comunicació no verbal ajuda a transmetre el missatge i és crucial.
  
  
  -Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
  Hi ha molts elements díctics, que són aquells que fan referència al context (aquí, allà, jo, tu, ell..) elements que fan referència a l'espai i el temps.
  A més a més, hi trobem interrogacions, exclamacions i interjeccions ja que trenquen amb la monotonia del text expositiu i això capta l'atenció. Són tres valors per cridar l'atenció.
  Els anacoluts canvien l'ordre lògic de les frases. El·lipsis omet el subjecte o a vegades el verb.
  
  
  
  -Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.Hi ha correcció formativa que coincideix amb la varietat estàndard. En la llengua oral formal no valorem l'ortografia. El que corregim és la fonètica, la vocalització i l'entonació.
  

  
  

  
  

  

  
  

ELS CANALS RSS I LA SINDICACIÓ D'ARXIUS. ÚS DELS AGREGADORS

QUE ÉS EL CANAL RSS?

El canal RSS (Really Simple Syndication) és una forma de subscripció a continguts digitals que permeten un accès directe al teu ordinador o en una pàgina web (a través d'un lector RSS), les actualitzacions de les teves web preferides, sense la necessitat de visitar-les una a una.  Aquesta actualització es produeix automàticament. 

Per rebre notícies RSS la pàgina haurà de tenir disponible el canal RSS. 

L'avantatge d'aquest canal és l'agilitat per veure tota la teva informació preferida, ja que no cal haver de descarregar-se imatges i altres elements de la web, perquè ja ho pots visionar directament. 

COM SUBSCRIURE'S

Per subscriure's a un feed només cal copiar la URL de la pàgina de l'arxiu RSS que apareix a la barra d'adreces a dalt de tot del navegador i enganxar-la al vostre agregador. 


Per que ens quedi més clar hem visionat aquest vídeo:

                           

Si voleu més informació podeu visitar aquest enllaç: http://www.rss.nom.es/

GOOGLE DOCS

A la sessió de GTIC del dia 13 d'Octubre hem estat parlant sobre que era el google docs i quines funcions tenia. Primer de tot, hem visionat un vídeo que ens mostrava el més important sobre aquesta nova eina. El vídeo és el següent:

                                

A continuació, ens hem posat per grups i hem realitzat un exercici amb el google docs, amb la finalitat d'endinsar-nos amb aquesta eina. 


Hem pogut veure una sèrie d'aspectes:


QUE ÉS EL GOOGLE DOCS?


És un programa gratuït que fa d'espai personal on pots crear a la web documents de text, fulls de càlcul, presentacions, programa de representació bàsica, editor de formularis destinats a fer enquestes, amb moltes funcionalitats dels programes software que s'instal·len en l'ordinador. 


Podem guardar fitxers que anem creant, podem convertir-los i descarregar-los en diferents formats i fins i tot, podem pujar qualsevol fitxer que haguem creat amb un altre programa.


Un aspecte molt important d'aquest programa és que permet que qualsevol fitxer sigui compartir amb altres usuaris i fins i tot, aquests el poden modificar. Que s'utilitzi en línia permet la possibilitat de treballar en grup.


QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ?

• Ho tenim a l'abast
• No ens cal portar pen, ni enviar per email, ho tenim a la xarxa.
• Permet crear documents en línia
• Permet treballar a un grup de persones alhora. Tothom pot escriure en un document al mateix temps. I es sap qui a escrit cada cosa, o qui a modificat el contingut.
• Permet portar el control de les revisions fetes al document.
• Permet als usuaris tenir accés des de qualsevol lloc, ordinador...

Finalment, en aquesta presentació podeu veure que és el google docs, ens ensenya a iniciar el programa, a guardar a compartir documents en línia, etc.

View more presentations from calirinaldi

LA DESCRIPCIÓ

A la sessió de petit grup de COED, de Dimarts 11 d'Octubre, vam introduir la descripció i seguidament vam veure diferents models de descripció que poden utilitzar. 


QUÈ ÉS LA DESCRIPCIÓ?


És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, etc. A través dels sentits coneixem el món que ens envolta, per tant, poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 


Elaborem la descripció quan reproduïm el que hem observat. A l'hora de representar el que observo hi ha moltes possibilitats i aquestes ens demanen un sentit.


Hi ha dos tipus de descripció:

• Objectiva: l'autor descriu a través de l'objecte davant.
• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte. 

ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS 


Hem de seguir un ordre.


El primer és l'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El segon procediment és el de la caracterització a través de la qual es distingeixen les qualitats. I el tercer, consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps. 


COM ES FA?


Ideant (explorant la situació) 
Ordenant (esquema estructural)
Textualitzar (redacció del text)


TÈCNIQUES DESCRIPTIVES


Hem de tenir en compte:

1. Sintagmes nominals àmpliament adjectivats
2. Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
3. Paraules que descriuen impressions sensorials
4. Terminologia
5. Definicions
6. Enumeracions
7. Recursos expressius

I a continuació veurem els diferents models de descripció que podem utilitzar:

• Cançons
• Poesia visual
• Poesia
• Novel·la
• Assaig
• Conte
• Vídeo

Vam començar amb l'exemple de descripció en forma de cançó. Vam escoltar la dels Catarres "Jenifer" i "Com un puny" de Raimon. Tot i que les dues cançons tractaven d'una descripció, la dels Catarres era més narrativa i la de en Raimon més poètica.


                              Els catarres "Jenifer"

                             Raimon "Com un puny"


Llavors, vam visitar la pàgina web de Joan Brossa http://www.joanbrossa.org/ per veure diferents tipus de poesia visual. 



























Poesia

Aquest poema descriu la tendresa i
l'estimació cap a una persona.

Si parlo dels teus ulls,
Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressòca
diretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan
ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls i em dic,
per ami sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu costat
càlid com la llum, tan dens com el teu silenci

Novel·la 

Els homes que no estimaven les dones

Stieg Larsson

En aquest llibre es descriuen aspectes de la societat.

Assaig


Es treballa la descripció a partir de la imatge i posteriorment el text escrit.

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella

Conte

El següent conte és cantat i recitat per Xesco Boic amb l'ajuda d'uns infants.

Vídeo


Aquest vídeo resumeix clarament el tema de la descripció.




Per acabar amb el tema de la descripció, podem dir que hi ha moltes maneres d'utilitzar-la. No només descrivim a una persona, sinó que podem fer-ho amb moltes coses i de moltes maneres diferents, com hem vist anteriorment.